Epidèmia
de
Ball
—

^{Breu descripció del projecte}

    A partir de la investigació de la genealogia del concepte coreomania (coreo: ball / mania: bogeria) veiem que la noció de "normalitat" és una construcció social i cultural que ha estigmatitzat grups minoritaris al llarg de la història. El discurs mèdic i religiós ha estat influent en aquesta estigmatització, vinculada amb relacions de poder i el control dels cossos. Un discurs que ha establert normes i deixat de banda certs comportaments considerats com a "desviació" "patologia” o “bogeria”. Certes maneres de ballar, de gestualitats i d’estils de moviment s’han descrit en termes de coreomania, de bogeria del ball i d’estats de trànsit com una malaltia contagiosa capaç de disseminar-se a escala epidèmica.

Epidèmia de Ball ha desplegat una metodologia innovadora i singular per aproximar-se i fer visible un fenomen marginal i marginat en la historiografia de la cultura popular i les formes de dansa, utilitzant una perspectiva interdisciplinària que combina la investigació històrica, la dansa, la psicologia i l'antropologia. Mitjançant la reflexió crítica i l'actualització del coneixement, la recerca ha possibilitat una comprensió més profunda i completa d'aquest fenomen cultural, destacant-ne la seva rellevància actual en la societat.
Simultàniament, gràcies a la metodologia adoptada, que incorpora pràctiques col·laboratives i la dansa comunitària, la recerca ha generat coneixement, reflexions i diàlegs rellevants sobre temes com els cossos, la identitat, la salut mental, l'exclusió i la col·lectivitat.

Detall d'un gravat de 1642 d'Hendrik Hondius, basat en el dibuix de 1564 de Peter Breughel el Vell que representa els malalts d'una epidèmia de dansa que es va produir a Molenbeek aquell any.

^{Epidèmia de ball (solo), actualment en procés.}

^{Corpografies Inclassificables.}

^{Laboratori de Dansa i Pràctiques Performatives.}

^{Recerca teòrica “Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre”}