Epidèmia
de
Ball


    Epidèmia de ball és una recerca interdisciplinària a partir de la mania del ball, dels cossos, de la llum, del so i dels estats de trànsit. El projecte investiga la coreomania reinterpretant-la en la contemporaneïtat des d'una perspectiva crítica.

A través de l’exploració de les epidèmies de ball en diferents països, cossos i cultures al llarg de la història, es generen noves estètiques i narratives, obrint la possibilitat de resignificar corporeïtats coreiques i moviments desordenats que han emergit. L’imaginari, considerat com a coneixement i substància que connecta realitats tangibles i no tangibles, s'encarna en coreografies de l’invisible. Epidèmia de Ball, muta la perspectiva sobre el què és considerat normal o anormal per explorar la bellesa i el tabú amb una mirada dissident i poètica.


Breu descripció del projecte


    A partir de la investigació de la genealogia del concepte coreomania (coreo: ball / mania: bogeria) veiem que la noció de "normalitat" és una construcció social i cultural que ha estigmatitzat grups minoritaris al llarg de la història. El discurs mèdic i religiós ha estat influent en aquesta estigmatització, vinculada amb relacions de poder i el control dels cossos. Un discurs que ha establert normes i deixat de banda certs comportaments considerats com a "desviació" "patologia” o “bogeria”. Certes maneres de ballar, de gestualitats i d’estils de moviment s’han descrit en termes de coreomania, de bogeria del ball i d’estats de trànsit com una malaltia contagiosa capaç de disseminar-se a escala epidèmica.

Epidèmia de Ball ha desplegat una metodologia innovadora i singular per aproximar-se i fer visible un fenomen marginal i marginat en la historiografia de la cultura popular i les formes de dansa, utilitzant una perspectiva interdisciplinària que combina la investigació històrica, la dansa, la psicologia i l'antropologia. Mitjançant la reflexió crítica i l'actualització del coneixement, la recerca ha possibilitat una comprensió més profunda i completa d'aquest fenomen cultural, destacant-ne la seva rellevància actual en la societat.
Simultàniament, gràcies a la metodologia adoptada, que incorpora pràctiques col·laboratives i la dansa comunitària, la recerca ha generat coneixement, reflexions i diàlegs rellevants sobre temes com els cossos, la identitat, la salut mental, l'exclusió i la col·lectivitat.


Detall d'un gravat de 1642 d'Hendrik Hondius, basat en el dibuix de 1564 de Peter Breughel el Vell que representa els malalts d'una epidèmia de dansa que es va produir a Molenbeek aquell any.




Epidèmia de ball (solo), actualment en procés.

 


Direcció i Coreografia: Zoe Balasch
Acompayament Artístic: Esther Freixa i Toni Cots
Edició sonora i mescles: David Dámaso i Zoe Balasch
Càmera: Marc Vila, Alex López 
Edició vídeo: Alex López





Corpografies Inclassificables.

Cicle Dimecres de So i Cos, Centre d’arts Santa Mònica, Barcelona.




Direcció: Zoe Balasch
Dansa i Coreografia:  Zoe Balasch i performers.
Performers: Ivan Bercedo, Anna Cabal, Sígrid Kollmannsperger Hernauz, Helena Minguet, Marika Nava, Foteini Konstantina Nikolaidou, Guillem Rodri, Lulu Sauch Rius, Berta Solé Rosell, Marta Trepat, Limber A. Vivas i @poetbarcelona.
Edició sonora i mescles: David Dámaso i Zoe Balasch
Càmera: Alex López i Maure Bisbal
Edició vídeo: Marc Vila i Alex López
Il.luminació: Júlia Gutierrez Frugoni
Veu en off 1: grup de performers
Veu en off 2: Marika Nava, Il ballo di San Vito, de Vinicio Capossela
Música: The dog with 1000 faces, Music for animals, Nils Frahm
Vive la fête, Noir Désir

Amb el suport:
OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
Departament de Cultura
Generalitat de Catalunya

20 Desembre 2023
Centre d’arts Santa Mònica, Barcelona
.


Corporgrafies inclassificables és un laboratori de recerca i creació que culmina amb una performance col·lectiva.

Aquest laboratori s’emmarca en el projecte Epidèmia de Ball, una investigació sobre la coreomania a partir del fenomen de les epidèmies de ball en diferents cossos i cultures, del desordre i del contagi de la dansa.




Laboratori de Dansa i Pràctiques Performatives.

Centre d’arts Santa Mònica, Barcelona.



Impartit per: Zoe Balasch

Performers participants: Ivan Bercedo, Anna Cabal, Sígrid Kollmannsperger Hernauz, Helena Minguet, Marika Nava, Foteini Konstantina Nikolaidou, Guillem Rodri, Lulu Sauch Rius, Berta Solé Rosell, Marta Trepat, Limber A. Vivas i @poetbarcelona.
Càmera: Marc Vila, Alex López i Clicksound
Edició vídeo: Marc Vila

Amb el suport: OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

31 d'Octubre de 2023, i els díes 7,14, 21, i 28 de Novembre de 2023.
Centre d’arts Santa Mònica, Barcelona.







Recerca teòrica “Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre”


    En una primera part de la recerca teòrica Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre s’introdueix la genealogia del terme coreomania i com ha evolucionat al llarg de la història. En la segona part es presenta un recorregut històric pels diferents brots d’epidèmies de ball que s’han descrit a Europa i en l’època colonial.

La coreomania, o mania del ball, ha evolucionat en el llenguatge a través de la història, vinculant-se amb termes com bogeria, malaltia i contagi. Inicialment associada al Ball de St. Vito durant l’Edat mitjana i en segles posteriors, es considerava una mania del ball histèrica que es caracteritzava per moviments involuntaris. La genealogia de la coreomania revela l’emergència al segle XIX del desenvolupament de disciplines com l’antropologia i l’etnografia per explicar aquest fenomen de la història que bàsicament havia estat descrit des de la medicina. És precisament al s.XIX que aquest concepte es comença a considerar com la combinació d’una dansa epidèmica amb agitació política, observada arreu d'Europa i també a les colònies. Hi ha teories que atribueixen el terme al metge renaixentista Paracels i d’altres consideren que va ser forjat pel metge alemany J.F.C. Hecker, que també va utilitzar la noció de "Dancing Madness" per descriure esdeveniments que abastien les danses medievals i d’ altres manifestacions.

La coreomania es defineix com un concepte dual que recull termes utilitzats en cercles mèdics i històrics al segle XIX, alhora que descriu una combinació de gestos rebels i moviments contagiosos. La confusió terminològica continua fusionant la corea menor amb la major, tot i que les dues tenen connotacions morals i socials diferents. El lligam entre la coreomania i les revoltes socials es destaca en esdeveniments com la Dansa dels Esperits dels indis sioux als EUA el 1890 i el 1560-70 la malaltia del cant i del ball Taqi Onkoy als Andes peruans on la dansa es converteix en una forma de resistència i afirmació cultural com a resposta al colonialisme. La dansa es presenta com a força inclusiva i apoderadora, connectant les comunitats i proporcionant una plataforma per expressar resistència en moments de crisi social i de submissió colonial. Per acabar, la coreomania és un fenomen complex que s’ha disseminat en diverses àrees de la societat, arribant a a filtrar-se en el llenguatge popular, mèdic, antropològic, històric i etnogràfic per tal de donar explicacions al comportament humà que desafia els límits entre el desordre neurològic i l’alteració social.

La història de les epidèmies de ball a Europa és marcada per brots recurrents, amb episodis notables com el de 1374 i el de 1518. Després de la devastació de la Pesta Negra, diverses ciutats van experimentar epidèmies de dansamania, on les persones ballaven sense control durant hores, dies o fins i tot mesos. L'origen d'aquests brots es relaciona amb factors com la pobresa, la fam, les malalties i la incertesa, amb les persones buscant alleujament mitjançant el ball. Les teories sobre les causes
d'aquest fenomen inclouen la "malaltia psicogènica massiva” de John Waller i la possible influència de l'ergotisme causat per consumir pa contaminat amb fongs. Tot i que es debat sobre la naturalesa organitzada o espontània del ball, la manca de
testimonis directes fa difícil arribar a conclusions definitives. Els tractaments variaven des de l'aïllament fins a l'exorcisme, amb la gent recorrent a pregàries i peregrinacions a llocs sagrats per aconseguir alliberament. Tot i que alguns episodis es resolien amb el temps, altres van durar mesos, com el brot de 1518 a Estrasburg, i la seva fi continua sent una incògnita avui en dia.


Si vols llegir tot el document segueix l'enllaç: 

https://www.academia.edu/117028552/Epidemia_de_Ball_dansa_desordre_i_coreomania